Com és mesura la superfície d’un habitatge
Si com a propietaris d’un habitatge decidim fer reformes o volem posar el nostre pis en venda, així com si som els compradors o futurs inquilins d’un immoble, és essencial conèixer la mesura de la superfície del mateix i si a més som nosaltres els que anem a calcular aqueixa mesura, hem de tenir clars alguns conceptes abans de començar a treballar.
L’operació en si no ha d’albergar massa complexitat, atès que la majoria de les estades dels habitatges són rectangulars. S’ha de mesurar el llarg i l’ample de l’estada i després multiplicar-los (DEIXE ANAR x AMPLE) i fer aquesta operació en cada habitació. La suma de tots aquests resultats ens indicarà la superfície útil de l’immoble. Per a obtenir la superfície construïda es pot multiplicar el resultat de la superfície útil per 1,5 i s’obtindrà una bona aproximació.
Però, què signifiquen exactament aquests conceptes? Un error molt comú a l’hora de mesurar sol donar-se quan no coneixem la diferència entre ells. Vegem les seues definicions:
La superfície útil
És l’àrea que es pot trepitjar dins de l’habitatge. Engloba a més tot l’interior de la casa que puguem utilitzar (fins i tot armaris de paret). Queda fóra la part per on no podem caminar, com els murs. És a dir, és l’espai real del que pot disposar l’usuari de l’immoble. Els metres útils són els que indiquen de quin espai podrà disposar l’usuari de l’habitatge.
La superfície construïda
És la superfície delimitada pel perímetre exterior dels tancaments de l’immoble. Vénen inclosos tots els metres quadrats coberts que estiguen dins de l’habitatge. No s’expliquen els espais descoberts com a patis i jardins. No es considera superfície construïda els espais amb una altura inferior a 1,5 metres. En les zones semi-descobertes es computa el 50% de l’espai. Els metres construïts són el total de la superfície que suma el perímetre de l’habitatge, incloent els murs.
Aquests són els conceptes fonamentals, però a més existeixen altres dos tipus de mesures que podrem trobar-nos en l’anunci d’un immoble. En total són quatre: la superfície útil, la superfície construïda (que ja coneixem), la Superfície Registral i la superfície cadastral. Vegem també les seues definicions.
La Superfície Registral
Segons el Registre de la Propietat, s’ha d’incloure en la descripció dels immobles la superfície construïda sense la repercussió d’elements comuns. Aquesta és la mesura que trobarem quan la mesura es referisca a aquest concepte.
La superfície cadastral
En ella es té en compte la superfície construïda amb elements comuns. Això significa que si l’habitatge forma part d’una comunitat de veïns, aquesta tindrà un percentatge de participació en aqueixos elements comuns que també és inclòs.
Com podem observar, és necessari tenir clars aquests conceptes per a interpretar les dades correctament, doncs segons la font que consultem podrem trobar un o un altre.
Finalment, per a prevenir, indiquem alguns dels errors més comuns quan es calcula la superfície d’un habitatge:
-No saber diferenciar entre metres útils i construïts.
-Incloure la superfície completa de la terrassa.
-No excloure la superfície de trasters i garatges del total.
-Calcular els metres a ull. (És imprescindible comptar amb una cinta mètrica).