Cerca Avançada

4.000 € to 650.000 €

Opcions de cerca
We found 0 results. Do you want to load the results now ?
Cerca Avançada

4.000 € to 650.000 €

Opcions de cerca
we found 0 results
Your search results

FISCALITAT DE LES PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS EN L’ESTAT ESPANYOL

Posted by info@inmocosta.com on 24/12/2016
| 0

FISCALITAT DE LES PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS EN L’ESTAT ESPANYOL

Fiscalitat de les persones físiques no residents (sense establiment permanent) en l’estat espanyol en relació a rendiments i guanys procedents de la propietat i transmissió de béns immobles situats a Espanya.

CONCEPTE DE NO RESIDENT. RENDES OBTINGUDES EN TERRITORI ESPANYOL

La normativa no té una definició de NO RESIDENT ja que remet, en el cas de persones físiques a l’article 9 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, reguladora de l’IRPF per residents que estableix el següent,

Una persona física és resident en territori espanyol quan es dóna qualsevol de les següents circumstàncies:

a) Que estigui més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. Per determinar el període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, excepte que el contribuent demostri la seva residència fiscal en un altre país.
Al supòsit de països o territoris considerats paradís fiscal, l’administració tributària podrà exigir que es demostri la permanència en aquest durant 183 dies a l’any natural.

b) Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta.
Es presumirà, excepte prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixin habitualment a España el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin del contribuent.

En sentit contrari, una persona física tindrà la consideració de NO RESIDENT a Espanya quan no concorrin cap de les circumstàncies prèviament indicades.

Una persona física serà resident o no resident durant tot l’any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

Són subjectes passius de L’IRNR aquelles persones que no siguin residents i que obtinguin rendes en territori espanyol.

En principi, els rendiments derivats de béns immobles situats en territori espanyol i els increments de patrimoni derivats de la transmissió de béns immobles situats en territori espanyol es considerin obtinguts en territori espanyol.

Una persona que no sigui resident fiscal a Espanya i sigui propietari de qualsevol immoble urbà situat en territori nacional, estarà sotmesa a:

-L’Impost sobre la Renda de No Residents, regulat pel RDL 5/2004, de 5 de març.

-L’Impost sobre el Patrimoni per obligació real, regulant per la Llei 19/1991 de 6 de juny. S’ha de tenir en compte que a partir de 1-1-2008, l’Impost sobre Patrimoni ha estat bonificat al 100% per l’article tercer de la Llei 4/2008 de 23 de desembre, que modifica l’article 33 de la Llei 19/1991, i que, posteriorment, s’ha recuperat temporalemt per als exercicis 2011 i 2012 per mitjà del RD 13/2011 de 16 de setembre.

-Un tribut de caràcter local, l’Impost sobre Béns Immobles.

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL (N.I.E.)

A Espanya cada persona te assignat un número de identificació fiscal, que ha de consignar en les declaracions d’impostos i en les comunicacions que dirigeix a l’Administració Tributària. En general, tractant-se de persones de nacionalitat espanyola, el NIF és el número del seu Document Nacional d’Identitat (DNI) i, tractant-se de persones de nacionalitat estrangera, el NIF és el Número personal d’Identificació de Estrangers (NIE), que s’obtingui en la Direcció General de la Policia o a la Ambaixada o Consolat Espanyol del país d’origen o residència.

REPRESENTANT

Referent a persones físiques, existeix obligació de nomenar representant en els següents casos:

a) Quan es disposi d’un establiment permanent en Espanya,

b) En general, quan es realitzin a Espanya activitas o explotacions econòmiaues sense establiment permanent, i sempre que la base imposable sigui la diferència entre els ingressos íntegres i les despeses de personal, d’aprovisionaments i de subministres.

c) Quan, degut a la quantia i característiques de la renda obtinguda a territori espanyol, sigui requerit per l’administració tributària.

DETERMINACIÓ DE LA BASE IMPOSABLE, TIPUS DE GRAVAMEN

Base imposable.
Amb caràcter general, la base imposable corresponent als rendiments serà la quantia íntegra reportada sense deducció de cap despesa. En els guanys patrimonials, vindrà determinada per la diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició degudament actualitzat.

Tipus de gravamen.
Els tipus impositius previstos en la normativa interna espanyola aplicables a rendiments i increments procedents de la propietat o transmissió de béns immobles són les següents:

a) Amb caràcter general, 24’75% pel període comprés entre 1-1-2012 i 31-12-2013. (anteriorment era del 24%).

b) Si es tracta de guanys patrimonials, 21% pel període comprés entre 1-1-2012 i 31-12-2013. (anteriorment era del 19%).

La meritació del impost es produeix en el moment en que s’entén obtinguda la renta, i el principi general és el de la exigibilitat. Quan es tracti de rendiments de béns immobles d’ús propi, les rendes imputades es meriten l’últim dia de l’any natural. En el cas d’increments de guanys patrimonials, aquest es meritarà quan es produeixi l’alteració patrimonial.

TRIBUTACIÓ DELS BÉNS IMMOBLES SITUATS A ESPANYA QUE ELS PROPIETARIS SÓN PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS

a) Immobles arrendats, d’ús propi i desocupats: La tributació dependrà de si el bé immoble està arrendat o no:

1.En el cas de que l’immoble sigui llogat, amb caràcter general, la base imposable serà l’import íntegre que per tots els conceptes rebi de l’arrendatari o subarrendatari, inclòs, en el seu cas, el corresponent a tots aquells béns cedits amb l’immoble i exclòs l’ Impost sobre el Valor Afegit.

Si l’immoble només està arrendat una part de l’any s’haurà de calcular la base imposable segons s’indica a paràgraf anterior i pel termini del lloguer. Pel restant període no llogat s’haurà de fer la imputació immobiliària d’acord amb el punt 2. següent.

No obstant, els contribuents residents en un altre estat membre de la UE, per la determinació de la base imposable dels immobles llogats podran deduir les despeses previstes a la llei d’IRPF (LL. 35/2006 de 28 de novembre), sempre que s’acrediti que estan relacionades directament amb els rendiments obtinguts a Espanya. Quan es dedueixin despeses s’haurà d’acreditar i acompanyar certificació de residencia fiscal a l’Estat membre de la UE corresponent.

De la base imposable obtinguda s’haurà de tributar al tipus impositiu de gravamen general.

2.Si l’immoble no està llogat (s’utilitza pel propietari o està desocupat) s’estimarà com rendiment el 2% del valor cadastral de cada immoble i sobre aquesta base s’aplicarà el tipus de gravamen general del 24,75%, per als exercicis 2012 i 2013. En cas d’immobles els valors cadastrals dels quals hagin sigut revisats o modificats i hagin entrat en vigor a partir de l’1-1-94, el rendiment estimat serà l’1,1%.

La meritació es produeix l’últim dia de l’any natural.

b) En el cas que es transmeti l’immoble:

Amb caràcter general, els increments de patrimoni obtinguts per no residents sense E.P. es determinaran per diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició. Per calcular aquests valors s’haurà de tenir en compte, entre altres, les següents regles:

En el valor d’adquisició s’han d’incloure les despeses (registre, notari) i els tributs (IVA, Transmissió Patrimonials…) satisfets per l’adquirent. El valor d’adquisició s’incrementarà també, per corregir l’efecte de la inflació, a través d’uns coeficients d’actualització que s’aproven anualment per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
El valor d’adquisició es minorarà amb l’import de les amortitzacions reglamentàriament practicades (si la finca ha estat llogada) degudament actualitzades i computant en tot cas l’amortització mínima.

El valor de transmissió es minorarà per les despeses i tributs inherents a la transmissió que han estat per compte del venedor.

La diferència entre aquests dos valors determinarà el guany patrimonial, subjecte a tributació, sobre la que s’aplicarà el tipus de gravamen del 21% pel període comprés entre 1-1-2012 i 31-12-2013. (anteriorment era del 19%).

APLICACIÓ DELS PERCENTATGES REDUCTORS PREVISTOS A LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA NOVENA. NOU SISTEMA
S’introdueix un nou règim transitori per aquells guanys patrimonials generats per béns adquirits abans del 31-12-1994.

La nova normativa manté l’aplicació d’aquets coeficients, però estableix un nou sistema de càlcul, sotmetent a tributació, aquella part del guany generat a partir del 20 de gener de 2006

Concretament quan s’obtingui un guany patrimonial s’haurà de distingir la part del benefici:

– Generat abans del 19 de gener de 2006.
– Generat a partir del 20 de gener de 2006.

S’entén que el guany s’ha obtingut de forma lineal en el temps, és a dir, que es considera que cada dia de l’any s’ha generat el mateix benefici. Així doncs, dividint el guany pel nombre de dies transcorreguts entre la data de compra i la data de venda, obtindrem el benefici per dia.

El guany generat abans del 19 de gener de 2006 tindrà dret als coeficients d’abatiment, mentre que a la part del guany generada a partir del 20 de gener no seran d’aplicació.

RETENCIONS A COMPTE DE L’IRPF QUE HAN DE SOPORTAR LES PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS

a) Retenció per lloguer de locals.
Tal com s’ha indicat anteriorment, els rendiments satisfets a un no resident en concepte de lloguer de local de negoci estan subjectes a tributació de l’IRNR, al tipus general del 24’75%. La retenció aplicable a aquest tipus de rendiments és del 24’75%. En el cas de que es practiqui la retenció, el no resident minorarà de seva quota íntegra la retenció suportada.

b) Retenció quan s’adquireixi un immoble a un no resident.
L’adquirent d’un bé immoble propietat d’un no resident sense E.P., està obligat a retenir i ingressar el 3% de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent al no resident. L’ingrés ha d’efectuar-se en el termini d’un mes des de la data de transmissió i mitjançant el model 211. No obstant, l’adquirent no estarà obligat a practicar retenció i ingressos del 3% en els següents casos:

1.Quan el transmissor acrediti la seva subjecció per obligació personal mitjançant certificació expedida per un òrgan competent de l’Agència Tributària.

2.Quan els béns immobles s’aportin en la constitució o augment sobre el capital de societats residents en territori espanyol.

Devolució de l’excés retingut:
En el cas de la retenció practicada sigui superior a la quota a ingressar, es tindrà dret a la devolució de l’excés retingut. El procediment de devolució s’inicia amb la presentació del model de declaració 210 davant la Delegació o Administració que correspongui a la ubicació de l’immoble transmesa. La devolució s’efectua mitjançant transferència bancària a la compte que s’indiqui en la declaració. El titular de la compte serà el propi subjecte passiu o el seu representant, si be quan es tracti del representant haurà d’estar facultat expressament en el document acreditatiu de la representació per rebre la devolució. En el cas de que no tingui compte oberta en Espanya podrà sol·licitar la devolució mitjançant xec. S’adjuntarà sempre a la declaració 210 l’exemplar “per el no resident” del model 211 mitjançant el que es va ingressar la retenció.

L’Administració vindrà obligada a practicar liquidació provisional dintre dels sis mesos següents al final del termini establert per la presentació del model 210. Si la liquidació provisional no es pràctica en el referit termini, l’Administració Tributària procedirà a retornar d’ofici l’excés sobre la quota objecte d’autoliquidació. Transcorreguts els sis mesos citats sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable a l’Administració s’aplicarà a la quantitat pendent de devolució el corresponent interès de demora.

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

L’Impost sobre el Patrimoni regulat per la Llei 19/1991 de 6 de juny.
S’ha de tenir en compte que a partir de 1-1-2008, l’Impost sobre Patrimoni ha estat bonificat al 100% per l’article 4 de la Llei 4/2008 de 23 de desembre.

Novetat: D’acord amb el RDL 13/2011, de 16 de setembre, es recupera temporalment l’impost sobre el patrimoni per als exercicis 2011 i 2012.

Els no residents han d’efectuar declaració per aquest Impost, per el patrimoni situat en territori espanyol que posseeixin al 31 de desembre de cada any, i amb un mínim exempt de 700.000,00€ (tot i que cada comunitat autònoma té competències per modificar aquests límits). Catalunya ha fixat el límit exempt per a l’exercici 2012 en 500.000,00€. El termini de presentació d’aquesta declaració és entre els mesos de maig i juny de l’any natural immediat següent al que es refereix la declaració, i la presentació és obligatòriament telemàtica.

Valor:
Els immobles urbans s’inclouen en la declaració prenent com a valor dels mateixos el major dels tres següents:
– El valor cadastral que figura en el rebut anual de l’Impost sobre Béns Immobles.
– El preu o valor d’adquisició.
– El comprovant per l’Administració, si s’ha efectuat una comprovació de valor a efectes d’altres tributs.

Aquesta quantitat constitueix la base imposable i liquidable de l’Impost, sempre que sobre l’immoble no hi hagin deutes o altres càrregues. La quota de l’impost es calcula aplicant a aquesta base l’escala de gravamen que s’aprovi per l’any corresponent.

TRIBUTS LOCAL

A) Impost sobre Béns Immobles (I.B.I.)
Es tracta d’un impost local, és a dir, exigit per els Ajuntaments, que han de pagar els propietaris de béns immobles. Tots els béns immobles de cada municipi estan inclosos en un cens i tenen assignat un valor (valor cadastral). Des de el valor cadastral i aplicant el tipus de gravamen que estableixi l’Ajuntament, s’obté l’import a pagar. La forma de pagament és anual, per cada immoble inclòs en el cens, i s’emet un rebut per efectuar el pagament de l’Impost. El termini per pagar varia en cada municipi.

B) Impost sobre Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (Plus vàlua Municipal).
Es tracte d’un altre impost municipal d’establiment voluntari per els Ajuntaments, i grava l’obtenció de un teòric increment de valor experiment per els terrenys urbans. Es merita a la data de transmissió de l’immoble. En les transmissions oneroses d’immobles, si el contribuent és persona física no resident, rep la condició de subjecte passiu substitut la persona física o jurídica que adquireix el bé immoble.

  • Cercador Avançat

    4.000 € to 650.000 €

    Opcions de cerca