![\"\"](\"https:\/\/inmocosta.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/blog-0302-1.jpeg\")
<\/a><\/p>\n\u201cA penes un 15% de l’obra ja constru\u00efda compleix amb m\u00e9s de dos ter\u00e7os de les exig\u00e8ncies a nivell ambiental. Tot est\u00e0 a punt, partides milion\u00e0ries, consens pol\u00edtic i voluntat per part dels agents privats, tanmateix, aix\u00f2 no acaba d’enlairar\u201d, resumeix David Sabat\u00e9s la situaci\u00f3 des de ITeC. Llavors, \u201cquin \u00e9s el problema?\u201d, es pregunta. Sortim a la recerca de les barreres que la construcci\u00f3 i edificaci\u00f3 identifiquen en el seu viatge cap a un model m\u00e9s sostenible.<\/p>\n
\u201cEls edificis representen el 40% del consum energ\u00e8tic d’Europa<\/strong> i generen el 36% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle\u201d, segons dades de la Uni\u00f3 Europea. Xifres que representen un desafiament per al mandat de Brussel\u00b7les d’aconseguir un parc d’edificacions zero emissions en 2050.<\/p>\n Preguntem al sector com avan\u00e7a en aquesta evoluci\u00f3 cap a la neutralitat clim\u00e0tica de l’edificaci\u00f3 que, \u00e9s indubtable, passes per la rehabilitaci\u00f3 d’un parc altament envellit com l’espanyol<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 per la construcci\u00f3 d’edificis eficients. Per\u00f2 no \u00e9s aquest l’\u00fanic vector de transformaci\u00f3 al qual s’enfronta, per a convertir-se en una ind\u00fastria amb els est\u00e0ndards d’ecoefici\u00e8ncia que el nou marc normatiu exigeix.<\/p>\n Una altra dada: \u201cla construcci\u00f3 i el manteniment dels edificis consumeixen el 40% dels materials utilitzats a la Uni\u00f3 Europea<\/strong>\u201d, segons indica l’Agenda de la Construcci\u00f3 Sostenible, organisme promogut per diverses entitats professionals i educatives catalanes del sector.<\/p>\n La correcta elecci\u00f3, fabricaci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 d’aquests materials, \u00e9s tamb\u00e9 crucial en el desafiament cap a un nou model econ\u00f2mic. Amb uns valors que exemplifiquen l’economia circular, clau de volta en un model que en la construcci\u00f3 representa reptes des de la fase de disseny, a l’elecci\u00f3 de les t\u00e8cniques constructives i els seus materials o la gesti\u00f3 de residus.<\/p>\n \u201cLa ind\u00fastria de la construcci\u00f3 est\u00e0 totalment alineada amb aquest repte\u201d, explica Sabat\u00e9s, director de Serveis i Relacions Institucionals del ja citat Institut de Tecnologia de la Construcci\u00f3 de Catalunya (ITeC): \u201cHi ha infinitat de productes i sistemes ambientalment \u00f2ptims en el mercat de la construcci\u00f3 i, sobretot, en els laboratoris de I+D en universitats i centres tecnol\u00f2gics\u201d. I com a exemple, parla dels onze projectes en els quals participa aquesta fundaci\u00f3 de I+D+i operativa des de 1978.<\/p>\n Sabat\u00e9s no oblida assenyalar que es tracta d’una alineaci\u00f3 de la ind\u00fastria, en part obligada per \u201cuna immensa amalgama de pol\u00edtiques i normatives, amb el noble objectiu de regular i generar el canvi en pro d’una construcci\u00f3 m\u00e9s sostenible\u201d. Per tant, ning\u00fa nega que el sector avan\u00e7a a ritme de decret, la pregunta \u00e9s si les seves directrius s\u00f3n sempre les adequades.<\/p>\n Centrant-se en l’\u00e0rea de residus, Sebasti\u00e1n Molinero, secretari general de Andimac, afirma que \u201cla ind\u00fastria est\u00e0 clarament apostant, la qual cosa no existeix \u00e9s un disseny org\u00e0nic a Espanya\u201d. L’associaci\u00f3 de la reforma i la rehabilitaci\u00f3 opina que \u201ces genera normativa en un entorn de \u2018salvi’s qui pugui\u2019. I aix\u00f2 en un mercat com l’espanyol, integrat per petites empreses, \u00e9s una cosa dif\u00edcil de gestionar sense un disseny flexible i adaptatiu\u201d. Entorn en el qual adverteix de \u201cl’aparici\u00f3 de marcs monopol\u00edstics\u201d en \u00e0rees com a recuperaci\u00f3 i reciclatge. Com a exemple de bona pr\u00e0ctica, en Andimac citen el model belga Valipac<\/strong>: \u201cAporta valor a les ind\u00fastries i al conjunt dels operadors. \u00c9s eficient, basat en la lliure compet\u00e8ncia, estimula la participaci\u00f3 dels agents i permet una incontestable valoritzaci\u00f3 i coneixement del grau de compliment\u201d. Valors que assisteixen a tots: \u201cLes grans obres s\u00f3n autosuficients en mat\u00e8ria de gesti\u00f3 de residus, per\u00f2 el gran volum de mercat i residus no \u00e9s aqu\u00ed, ni estar\u00e0\u201d.<\/p>\n Fonts de la Confederaci\u00f3 Nacional de Construcci\u00f3 (CNC)<\/strong> consideren que en el context de la descarbonitzaci\u00f3 \u201cs\u00f3n claus la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges i edificis<\/strong>, i el paper del sector de la construcci\u00f3 que escomet aquest tipus d’obres, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s fonamental la conscienciaci\u00f3 ciutadana, reflectida en l’\u00fas i funcionament de l’habitatge o edifici\u201d.<\/p>\n Des de l’aspecte d’avan\u00e7ar cap a l’economia circular, s’identifica com a clau comptar amb les infraestructures necess\u00e0ries. Per exemple, per a garantir el reciclatge i tractament de materials en totes les regions de la geografia espanyola, alguna cosa que avui no ocorre.<\/p>\n En conclusi\u00f3, el sector reconeix la import\u00e0ncia del seu paper i assegura estar avan\u00e7ant. Un cam\u00ed, cal no oblidar, imposat des de la pr\u00f2pia legislaci\u00f3 europea i espanyola amb normatives cada vegada m\u00e9s exigents com el propi Codi T\u00e8cnic de l’Edificaci\u00f3 (CTE). Tamb\u00e9 imposat per la din\u00e0mica d’un mercat, per exemple, des d’un concurs p\u00fablic que preval els criteris mediambientals.<\/p>\n En la conversa amb Jos\u00e9 Andr\u00e9s Mart\u00ednez, director de Construcci\u00f3 i Ind\u00fastria de la certificadora Aenor<\/strong>, es recorda amb insist\u00e8ncia que a m\u00e9s no \u00e9s possible entendre aquest canvi des d’un punt estrictament mediambiental. Cal fer-ho des dels nous criteris ESG<\/strong>, els factors ambientals, socials i de govern corporatiu, que estan condicionant la inversi\u00f3 en les empreses m\u00e9s enll\u00e0 dels resultats purament econ\u00f2mics.<\/p>\n \u201cPer aix\u00f2 tot tamb\u00e9 va d’avaluacions\u201d, explica: \u201cHem de ser capa\u00e7os de demostrar davant un tercer, davant el client, el valor<\/strong>. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important una certificaci\u00f3 independent, alg\u00fa que avali que ho estic fent b\u00e9, com ho faig, i a m\u00e9s durant tota la vida de l’edifici\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n Mart\u00ednez afirma que els operadors s\u00f3n conscients que \u201cqui no avanci pot quedar-se fora del mercat: no sabem quan, per\u00f2 s\u00ed que tard o d’hora ocorrer\u00e0\u201d. En conseq\u00fc\u00e8ncia, identifica en aquelles empreses amb m\u00e9s recursos a l’avan\u00e7ada del canvi, per\u00f2 aquest tsunami afectar\u00e0 a tots.<\/p>\n A m\u00e9s, anima a fer el pas com m\u00e9s aviat millor: \u201cSi el cost que pot implicar el comparem amb l’increment de valor que guanya l’edificaci\u00f3, i el comprom\u00eds que adquireix amb el seu entorn, resulta irrisori. Cal canviar de mentalitat i pensar que a m\u00e9s obres la teva oferta a un ventall nou, cada vegada hi ha m\u00e9s fons i organitzacions que a Espanya compren promocions senceres, i per a ells la sostenibilitat \u00e9s un criteri de compra\u201d. Una sostenibilitat sempre entesa des de criteris ESG.<\/p>\n \u201cUna bona ra\u00f3 per a l’optimisme, s\u00f3n els 6.800 milions d’euros del Next Generation que la Comissi\u00f3 Europea ha transferit a fons perdut i cr\u00e8dits per a la ind\u00fastria de la construcci\u00f3. D’aquesta quantitat, 3.400 milions aniran destinats a la rehabilitaci\u00f3 d’habitatges<\/strong>\u201d, recorda David Sabat\u00e9s des de ITeC.<\/p>\n En CNC afirmen, que \u201cl’impacte que pot tenir l’activitat del sector \u00e9s essencial, perqu\u00e8 gran part d’actuacions i metes fixades en el Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia passen per la construcci\u00f3, per les empreses i els professionals del sector\u201d. Ra\u00f3 per la qual es reclama \u201cagilitat per a evitar colls d’ampolla. Avui sabem que a penes estan arribant a l’economia real, \u00e9s a dir, a les empreses. I la culpa no \u00e9s nom\u00e9s del Govern: moltes vegades l’Executiu el transfereix a les comunitats aut\u00f2nomes, i les traves burocr\u00e0tiques apareixen aqu\u00ed, o en les corporacions locals<\/strong>. Necessitem m\u00e9s agilitat\u201d.<\/p>\n Visi\u00f3 similar comparteix ITeC. Sabat\u00e9s reconeix que \u201cla Comissi\u00f3 Europea t\u00e9 un sistema de contractes i justificaci\u00f3 dels projectes molt provat\u201d, no obstant aix\u00f2: \u201cQuan la gesti\u00f3 d’aquests fons passa als estats membres i les seves autonomies, no s\u00e9 per qu\u00e8, comencem a inventar nous processos d’adjudicaci\u00f3 i justificaci\u00f3 en comptes de copiar els que ja funcionen. La realitat \u00e9s que, a Espanya, a penes s’ha introdu\u00eft un 30% dels fons europeus que estaven pressupostats per a 2022<\/strong>\u201d.<\/p>\nEl sector immobiliari se sent preparat<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/inmocosta.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/blog-0302-2.jpeg\")
<\/a><\/h3>\nUna demanda del mercat.<\/h3>\n
Fons Next Generation, la gran oportunitat<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/inmocosta.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/blog-0302-3.jpeg\")
<\/a><\/h3>\n